«No totes les TIC són codi: hi ha disseny, coordinació, comunicació...» Marta Anducas

Com vas decidir dedicar-te al món de la tecnologia? Hi va haver alguna experiència o persona que t’hi inspirés?

Vaig acabar estudiant enginyeria informàtica seguint una mica els passos d’un dels germans petits de la meva mare. Però durant força temps em vaig qüestionar si havia triat bé. No perquè no m’agradés o se’m fes difícil —programar, per a mi, era com fer trencaclosques—, sinó perquè sentia que les màquines no m’ensenyaven prou. I a mi, que m'agrada molt aprendre, trobava a faltar aquesta connexió. Amb el temps, però, vaig descobrir espais on la tecnologia i les persones es trobaven: participació ciutadana digital, tallers, comunitats... Ara, en una era tan tecnològica, m’alegro molt d’haver estudiat informàtica. Entendre l’idioma de les màquines em dona molta autonomia per crear, solucionar problemes i, sobretot, per entendre el món digital en què vivim. I, quan alguna cosa no funciona adequadament, tinc recursos per a solucionar-ho (sí, molts cops la solució és tan tòpica i senzilla com sortir i tornar a entrar).
 

També formes part del Comitè de Coordinació de Decidim. Què hi feu i per què és important per a la democràcia?

Decidim va ser un abans i un després. Vaig conèixer el projecte el 2019 i, de cop, tot va tenir sentit: el que havia après a la universitat, i l’experiència comunitària viscuda a les comunitats andines i amazòniques a Llatinoamèrica.  Amb el pas del temps, he pogut conèixer el gran valor humà que té la comunitat internacional de Decidim, així com la història i capa tecnopolítica del projecte, la qual li dona una profunditat i integritat úniques.  Des del 2025 formo part del Comitè de Coordinació, un equip divers de nou persones que vetllem pel rumb estratègic del projecte, sempre en diàleg amb la comunitat i l’assemblea. Decidim és una eina molt potent: permet que més gent pugui participar, des d’on sigui, i afegeix transparència i traçabilitat als processos participatius. És un bon complement a la participació presencial de sempre.
 

Com a formadora a Code Club Catalunya, què pot ajudar les nenes a sentir-se més part del món digital?

Els referents femenins són molt importants. I també visibilitzar que el món TIC és molt més ampli del que sovint pensem: no només es tracta de programar. Hi ha persones que dissenyen, coordinen projectes, comuniquen... i es necessiten moltes habilitats diferents. Quan una nena es veu recolzada, quan algú confia en ella, té molt més espai per provar, equivocar-se i créixer. I això marca la diferència.

Encara hi ha molts tòpics sobre gènere i tecnologia?

Sí, imagino que hi ha encara molts estereotips.  Als Code Clubs on he estat hi ha majoria de nens, i només dues o tres nenes. Però aquestes nenes venen amb moltes ganes i molta curiositat per aprendre! Entre els nens, hi ha més diversitat: els que s’entretenen amb el vol d’una mosca, els que només pensen en el Minecraft i, també hi són, els que tenen ganes d’aprendre. Combatre aquests estereotips passa per fer educació tecnològica inclusiva des de petits, tenir polítiques que incentivin la diversitat en les TIC i, sobretot, mostrar referents propers.

Avui celebrem el Girls in ICT Day. Quina importància creus que té aquesta jornada?

Crec que és important fer comunitat: trobar-nos, reconèixer-nos en l’experiència de l’altra, fer pinya i saber que no estem soles. Cada vegada som més noies en l’univers de les TIC i això és molt potent.
Ens necessitem les unes a les altres per dissenyar i construir eines digitals des de la nostra història, des del que vivim i des del que sabem. Quan sumem les nostres veus i mirades, la tecnologia deixa de ser neutral i es converteix en una eina realment transformadora.

Quins reptes creus que afronta avui la tecnologia, des d’una mirada social i ètica?

Crec que la tecnologia ha avançat tan ràpid que no hem tingut temps d’aprendre a conviure-hi. Ara comencem a veure els riscos: la gestió de dades, els biaixos dels algoritmes, la sobreexposició, la velocitat amb què tot es mou. I això ens genera molta ansietat i desconnexió. Crec molt en l’educació com a eina, però no només per a infants. També els adults necessitem espais per repensar la nostra relació amb la tecnologia. Cal recuperar el temps per reflexionar, per compartir experiències i per imaginar alternatives. Només així podrem construir una tecnologia més humana, més col·lectiva i més al servei de la vida.